l'hora del café

madrilenys i mandrilenys

2007-08-16T10:11:00.001-07:00

quan arribes a Madrid, tens la sensació d'estar a casa. No és cap tòpic, és quelcom que he sentit. Resulta fàcil instalar-se aquí, però no puc explicar perquè. Particularment, m'encisà estar al centre de la ciutat, un dimecres qualsevol en hivern, junt a una gentada que omplia tota la amplada dels carrers. Hi havia tanta gent, que l'única forma de que tota aquella massa es pugués moure, era ocupant el territori del cotxes. També m'agrada que el metro estiga fins a la 1:30 i que els autobusos nocturns circulen tota la nit amb una freqüència de 15min. Anar de canyes en valència és un excés, a madrid es converteix en la costum de sopar al bar. Per cada cervesa, extrany és el local on no t'ofereixen una tapa, fins al punt que pots escoltar a algú com li exigeix al cambrer la tapa que li pertoca!

però quan estàs un temps, encara entens menys el perquè d'eixa sensació, per exemple:

Fnac, set de la vesprada.

entrí a buscar el següent llibre de la saga de Ender, per si ja havia sortit en versió de butxaca. A valència, N. em comentà que ja estava en edició bona, titolat "La beguda del gegant", encara que jo no vaig arribar a veure'l. Per a comprovar el nom exacte, ja que no trobava el llibre, mirí en les introduccions del altres nombres de la col.lecció, efectivament NO em puc fiar; les dues entregues que falten són "l'ombra de la mort" i "l'ombra del gegant". ja fa com un any que esperem ansiosament per poder llegir-lo (jo , N., la meva germaneta, més tots els seguidors frikis, menys aquest) de manera que vaig preguntar-li al xic d'informació, en llibres, Perdona, el llibre "L'ombra de la mort"?, Eh?, després de sopesar les meves paraules, se'n recordà que estava treballant, així que començà a picar a l'ordinador. Si, està en la secció de novel.la negra, ¿?, Mmm, no espera, eixe no és el que estic buscant, no sé ben bé el títol, l'autor és Orson Scott Caard, és de la saga de Ender. Ara sí que alçà la vista del monitor i amb tota la prepotència que fou capaç de concentrar, No joder, el títol que busques és "l'ombra de Ender", m'has fet perdre el temps, semblava pensar. Llavors no em vaig poder contenir, No, imbècil (això ho pensí), eixe és un altre llibre, jo busque el que t'he dit, es quedà un moment pensatiu, entre no pot ser que m'haja equivocat davant d'aquest personatge i respon ja!, per afegir tímidament, Ah, doncs no el tenim, em vaig abstendre de preguntar si podrien conseguir-lo. M'allunyí del estant pensant, cal que em passes la mà per la cara? Si, de fet, jo hagués estat equivocat, em passa a totes hores, tampoc era per fer un drama.

en un altre post penjaré el que li digueren a mi xica. Malgrat tot no ho puc negar, la gent sol ser molt borde, però et trobes còmode a aquesta ciutat.

topant amb consultores

2007-08-07T12:46:00.000-07:00

no em referesc a aquelles dones que estan dessota d'un cartell en l'entrada del centre comercial, on es llig "informació", jugant al sudoku mentres esperen per a respondre la pregunta més important; on està el lavabo?

no, vull parlar d'una espècie de ETTs d'èl.lit que proliferen per madrid. Són empreses (encara que els treballadors també són anomenats consultors/es) que no només s'encarreguen de fer la sel.lecció de personal per a altres empreses que no volen o no els interessa tenir un departament de recursos humans, sinó que també tenen plantilla de suport pròpia. És a dir, ells mantenen relació amb una sèrie de clients a qui els abasteixen de mà d'obra, així que per a cobrir les seves necessitats es formen equips de treball adients a les funcions que realitzen aquestes empreses. Són un filtre, a mandril, pel que tots els informàtics hem de passar, i si no tens acabat el projecte, de final de carrera, millor que millor.

he pogut comprovar en que consisteix el flagrant intrusisme dins la meva profesió. Només amb el títol de tècnic superior, se m'oferia un lloc en una empresa de desenvolupament, especialitzada en java, amb; curs de formació (de java), segur de vida, dietes, quilometratge i al voltant de mil euros al mes, sempre que signares un contracte de permanència mínima, establerta en un any. El resultat, un tècnic exercint com a enginyer, gràcies a haver finalitzat un curs intensiu d'un mes i, això si, haver passat un any programant, però a cost de tècnic.

resulta extrany estar en aquestes entrevistes on t'ofereixen unes condicions més que bones per entrar en el món laboral. Fiques bona cara, honestament et sorprenen i t'atrauen les condicions, comences a dubtar si, de fet, no hi ha gat amagat, comences a pensar que realment és una bona oferta. Però després te n'adones que pretenen lligar-te a un calaix estil dilbert. Aquests llocs de treball estan ocupats per gent jove, ja que passats els anys, reacciones davant el fet que no hi ha res més enllà, de les jornades inacabables. Si ningú acceptaria viure en un edifici dissenyat per algú amb, simplement, nocions d'autocad; perquè està acceptat que amb un curs de programació es puga signar el disseny d'una aplicació?

buscant el vot anticatalà

2007-07-13T06:59:00.001-07:00

el PP valencià sembla decidit a exprimir l'anticatalisme com a marca de partit i, així, poder continuar amassant els vots provinents de la ignorància fallereta. En l'últim debat de l'estat d'aquesta legislatura, la secció catalana nacionalista acusà al govern no sols d'haver travat l'estatut (famós estatut!) català definint-lo com anticonstitucional, sinó també d'haver cedit a la pressió mediàtica i deixar passar l'estatut andaluç sense alçar cap rebombori, tenint en compte que compartien, ambdós escrits, molts punts calents.

mai hagués pensat com aprofitar aquesta incongruència del govern central en benefici propi, en canvi, segons sembla, al sí de les files populars valencianes hi ha algú que no ha deixat escapar l'oportunitat. Han decidit reforçar la batalla contra les reformes de finançament, plantejades en els dos estatuts, traslladant el cas al consell de política fiscal (a més dels recursos ja presentats). Amb aquesta maniobra pretenén que la majoria que els donà suport en els anteriors comicis continue confiant en un partit que els alimenta una disputa absurda, mentres maneja els comptes públics per a beneficis privats sense rebre oposició. Aquesta decisió, pot ser, l'hauran pres arran del recordatori al govern, de mans d'ERC i CIU, al dir que no tenia cap sentit el tracte que han rebut els diferents estatuts. Arribarà el dia quan l'electorat valencià siga capaç de veure el que s'amaga darrere les peperes cortines de fum?

tenim per davant quatre anys més de conservadurisme ràncid i mentides. Sortosament, l'oposició ha reaccionat amb la renúncia del dirigent socialista, dues derrotes i un estatut mediocre avalen la seva decisió, encara que aplaçada per a després de l'estiu vinent. Encara resta molt per fer, mentres les escoles, l'horta i la salut pública es resenteixen amb la revalidació de la dreta en la presidència del govern valencià.

obrigado Oporto (i)

2007-07-12T12:20:00.000-07:00

fa dies que torní d'Oporto, de manera que moltes de les bones sensacions que em duguí d'aquella preciosa ciutat continuen minvant. No és raó suficient per a que deixe d'intentar expressar tot allò que m'ha imprés.

arribàrem a Portugal després d'una setmana d'infart i abans de començar un juliol presentat d'igual manera. És una país sorprenentment barat per a nosaltres, encara que semble increible. Els menús dels bars voltaven els 5€, incloent beguda i café, l'amabilitat del personal anava per compte de la casa. L'idioma tampoc és cap problema. La majoria de les paraules portugueses s'assemblen a alguna castellana o bé catalana, fins al punt de poder seguir una serie de tv en versió original anglesa, subtitulada en portugués! A més la gent és molt amable i s'ofereix de seguida a ajudar-te per a entendre's.

nosaltres estàvem instal.lats al marge del que és considerat el centre d'Oporto. Del que ningú ens havia avisat, fóu de dur sabatilles d'esport, aptes per a muntanyisme (sort que no duiem cap altre tipus de calçat). La ciutat està plagada de pendents, però no com les de madrid, sinó més bé com les que estan patint al tour. Com no (murphy rules), el nostre hotel (també barat per cert) estava situat en la part alta de la ciutat (geogràficament parlant) i el centre descendeix fins al duero. De manera que férem com o férem alguna pendent sempre ens sorprenia, encara que fóra a l'hora de tornar a casa. Sorprenentment la gent major no semblava fer cap sobre esforç per ascendir-les, costum supose, perquè nosaltres anàvem tot el dia amb la llengua fora. Allò més lògic seria que només hi hagués una forta pendent en direcció al riu, però no! Al llarg de la ciutat noves costes obligaven als edificis a dibuixar unes formes escalonades al llarg dels carrers adoquinats, que pujaven i baixaven per a desesperació de les nostres sofrides cames.

la primera impressió de la ciutat és d'abandó. Malgrat que totes les cases tenen encant moltes d'elles estan abandonades. La pitjor part se l'endú el casc antic on les façanes estan destrossades, on les finestres sense cristall en són testimoni. La típica foto danesa amb aquelles casetes mulicolors a la vora del riu, fàcilment es podria repetir a Oporto, però la zona antiga està completament abandonada. Des de l'altra vora del duero és veu una estampa molt bonica, carrers costers banyats pel riu que pugen cap a la catedral i la resta de la ciutat, franquejats per façanes planes de tres plantes mirant cap a l'aigua amb la roba estesa i bars als baixos de la finca. Però de prop s'aprecia com està de desfeta cada casa. Així i tot, la ciutat deixa entreveure un encant encissador.

la visita, donat que és una ciutat xicoteta, és molt agraida. Fàcilment s'hi pot preparar un viatge per a un cap de setmana, amb temps per a la migdiada, incloent-hi l'obligada cata a les bodegues del vi Porto. S'ha de trobar temps per a ascendir, a la "Torre dos Clérigos", des d'on es divisen tots el sostres enteulats de la ciutat. Com deia l'acudit; "¿Al final, estas vaciones te vas a extremadura?, Que va! si no tengo un duro, me iré a Londres"

obrigado Oporto (ii)

2007-07-12T12:16:00.000-07:00

tan bon punt s'arribàrem allà, caçàrem un d'eixos plànols que donen als guiris, com nosaltres, plens de dibuixos en 3D determinant on està cada monument. El primer dia no puguérem dur-nos la càmera, qüestions de bateria i despiste per part de servidor, però així i tot recorreguérem la visita obligada d'Oporto. Bàsicament recorrérem el centre històric, això si de cap a cap, de la resta de la ciutat quasi no vérem res; només un parc enmig d'una glorieta (gegantina per a interrompre el tràfic urbà) situada davant del palau de la música (mentres buscàvem, sense èxit, algun lloc on prendre una hamburguesa, teníem vici) i el recorregut d'entrada en cotxe, fóra d'això, només ens faltà per veure la platja, la pròxima.

així doncs el primer dia férem una pressa de contacte i el segon ixirem de l'hotel amb la idea de recórrer els mateixos carrers, però amb càmera. Baixàrem a la zona comercial, per a veure un mercat, a la meva xica li encaten, i per a conectar amb el casc antic, des d'allà baixàrem a les bodegues del vi Porto. Entràrem en les bodegues calem, on ens ensenyaren a un grup de castellano parlants els bidons on estava emmagatzemat el vi mentres reposa. Res més ja que allí no s'hi elabora el vi, només es guarda. Una reflexió que no ve a compte, mai m'hagués pensat que aquells barrils de vi de les pel.lícules d'astèrix tingueren una capacitat de 600 litres, més o menys. En aquesta bodega, tenien les barriques, com les d'astèrix, amuntegades mentres reposava el vi. La guia ens contà que servia per a que el caldo adquirís un sabor de fusta, major quant més temps es passava allà dins (el meu paladar sempre ha estat cec a eixes sensacions). Segons sembla, aquestes barriques, que contenen Porto, són específiques per a, emmagatzemar wiski, que són venudes quan deixen de ser útils per a la bodega. El que jo no en tenia ni idea, és que el vi de Porto deu la seva categoria, de vi, a què la base, al principi de l'elaboració, naix del raïm que només es cultiva en la regió s'Oporto. Però la beguda final s'asembla més al licor que deu acompanyar el café de després de dinar; que siga vi entés comunment, res de res, pots eixir perfectament de la cata (dues copes de Porto, en el nostre cas -2€, vistita i cata-, però hi ha l'opció de, només, fer la cata -5€- que al ser més car, supose que t'oferiran més beguda, nosaltres estiguérem més que servits) amb una castanya que no t'hi veus. Particularment, la varietat blanca em va sabre més dolça, però la cuetada del "aguardiente" era mortal de necessitat. Quan ens oferíren les copes, les agàfarem temerosos, ens acabava de contar que durant l'elaboració es talla la fermentació del vi, responsable de la graduació alcohòlica, amb aiguardent a 70º (per a compensar la falta d'alcohol...). En efecte, una forta olor a licor ens va advertir, i recular, i vaig ser incapaç d'acabar-me les dues copes asignades, i ella tampoc.

per la nit, no hi ha molt a fer, però ens trobàrem amb unes amigues i quedàrem per sopar. Anàrem a un restaurant que a valència no hagués pogut entrar, del tipus carnet jove "non grato", però Portugal és més amable i asequible. Com que estàvem allà, a la seu del "bacalado", pensí: "ja és hora de fer-me major, demanaré peix". Entre totes les varietats haguí de demanar la més complexa de menjar, la que més sabia a peix (en aquell moment vaig descobrir que sóc afèrrim canívor) i, com no, la que més espines punyeteres tenia. Per cert, fóu dorada embolicada en paper de plata, qüita sobre sí mateixa. Una peça completa amb ulls i tot per a mi solet. La dissecció que vaig haver de fer-li al pobre animal va concentrar les mirades de les meves companyes de taula, compreses entre la incredulitat, la solidaritat i la vergonya aliena. Amb tot m'agradà, però una i no més. Entre espina i espina, planejàrem per al dia següent fer una visita a Braga, situada a 50 km, ja que havíem aconseguit exprimir Oporto tot el que es pot en una visita rellamp de cap de setmana.

boas noites Oporto.

reprenent costums

2007-07-10T09:58:00.000-07:00

dolentes o no, estiguí recentment en Oporto, ara m'he instal.lat a madrid, però tot això ha d'esperar. Aquest video s'ho mereix:

a les huit a casa, hi ha futbol!

2007-06-09T13:01:00.000-07:00

aquest cap de setmana la metitat de l'estat, que va!, més de tres quartes parts dels poseïdors d'un passaport espanyol estan pendents del futbol. Però ací a valència es viu com enlloc, carrers desèrtics, bars replens d'aficionats i les taquilles dels canals digitals rossegant-se les ungles per no poder fer avui l'agost. A més, fer crítica de futbol és un tema prohibit, sempre que no sigui per a comentar el partit del dia anterior, "con el valencia(o el futbol, també val) hemos topado".

he pogut recollir moltes frases interessants al llarg de totes les vegades que algú m'ha dit: "que raro, un tio a qui no li agrada el futbol?!?!?". Aquestes són algunes;

"Estic treballant, haig de veure el futbol, per a estar informat demà a la feina!", Comercial hipòcrita in extremis

"Jo no veig els partits del valència quan juga fora de casa", Valencianatus Futbolerum

"- ¿Pero si a ti no te gusta el futbol, porque defiendes al barça?
- Per fotre.
- Entonces no puedes ser un buen valenciano.", Un de tants 'bons' valencians

"Ets l'home perfecte, entre d'altres no t'agrada el futbol", Tu o Les corbes més perilloses d'aquesta terra, per començar per algun lloc

una de maitena:

és una nit idònia per anar-se'n a sopar. El problema és que quan acaben els exàmens, també ha acabat ja la lliga.

comença la precampanya

2007-05-30T12:52:00.000-07:00

la derrota del progressisme al país valencià, en pro de l'espanyolisme més conservador i l'especulació agressiva, encara dol. Però el panorama a la resta de l'estat no està tan clar. Encara amb la resaca de les eleccions municipals, tota la política estatal ja té la mirada fixa en les generals.

el cas de Navarra, on el progressisme pot fer-la continuar avançant, està despertant interés i alçant molt de fum. Des del PP madrileny, s'han llançat oferiments de pactes amb el psoe, després de totes les mentides i injúries del suposat tractament que està fent el govern central amb el terrorisme. Els socialistes s'han crescut tan ràpid com s'han desinflat. El pacte amb els representants de la dreta espanyola a Navarra, seria una patada als seus suposats principis. En canvi, tampoc sembla que s'atrevisquen a pactar amb l'agrupació nacionalista nafarroa bai, de cara a les eleccions estatals de l'any entrant.

l'actitut dels socialistes resulta, doncs, bastant covard. És una bona senyal que no vullguen pactar qualsevol cosa, com per exemple amb el PP, pel fet d'aconseguir poder, que tant se'ls ha minvat aquest cap de setmana (si només es mira la quantitat de vots), cosa que si sembla disposada a fer la dreta. El problema amb el que es troben, els socialistes, és la relació que mantenen els nacionalismes amb la suposada esquerra de l'estat, que de vegades sembla tan ignorant com la dreta més conservadora.

no entenc com es tan difícil fer-los entendre a tots els qui se'ls omple la boca criticant una possible coalició d'esquerres a navarra, en els fòrums de la prensa estatal, la diferència entre un assassí i un nacionalista. Votants del psoe aseguren que el seu president elegit els ha fallat per negociar un tractat de pau i semblen preferir un pacte amb la dreta rància del PP navarrés, abans que formar un govern progressista. Estan disposats a oblidar com, en aquests quatre anys, l'estat espanyol haja avançat notablement en comparació amb l'anterior legislatura, dels vuit anys conservadors dels senyors de la guerra (no tant com ens agradaria, però si considerablement). També és complicat ficar-los al cap, entre les mentides que la dreta ha aconseguit cal·lar-los, com, si el psoe realitza el pacte, no es desmembrarà cap nació coneguda. Els socialistes seran covards però massa electors a l'esquerra de la terra, són massa manipulables.

ací al país s'ha premiat la parafernàlia fallereta. La desinformació mediàtica, encapçalada per RTVV, ha provocat que els votants escollisquen una ciutat despampanant i lucrativa (per a alguns), davant de l'educació i sanitat dignes. En canvi a l'estat, es castigaran pactes d'esquerra, per ser amb nacionalistes. Tanta por provoquen les idees d'alternatives formes de govern, com per a que eixos votants del psoe preferesquen un pacte amb la dreta pepera? Els insults d'eixa mateixa dreta absolutista són més dignes que una nova idea d'estat? Després d'aquests insults, tanta desesperació té aquesta dreta estatal, com per fer preparar un acord entre les dues forces polítiques? I tant acovardat està el psoe, de cara a les generals, com per a plantejar-s'ho?

de cul, quatre anys més

2007-05-28T11:16:00.000-07:00

per primera vegada en la història dels comicis democràtics, hem perdut les eleccions. Totes les forces polítiques, al fer balanç dels resultats electorals, semblen guanyadores, o no tan perdedores. Però aquest cap de setmana ha estat realment catastròfic, es mire per on es mire, i més enllà de la política.

aquest 27M la majoria de l'electorat a València ha aconseguit fer fora de la gestió política a esquerra unida. Unit al fet que al barri de patraix el PP ha tingut més suport que en les eleccions pasades, demostra com la ciutat s'ha sotmés a la política espectacle de la dreta valenciana i com s'empassen totes les mentides que ens conten sense, ni tan sols, plantejar-se-les. El fet que EU ja no hi tinga presència en la gestió política de la ciutat, és rellevant (no resulten ser la panacea, però, com a mínim, si són més honestos; una qualitat extranya en la vida política) perque, ara, ens resta un govern bipartidista de dretes, ja que mantenen majoria "absolutista". Dues veus sense resposta, una d'elles absolutament silenciada, és un fracàs per a la democràcia (o la idea de forma de govern cap la qual ens deuríem dirigir). Poblacions com ara Catarroja, pot ser aconseguesquen escapar de la política del maó, però l'horta d'Alboraia està davant d'un abisme, gràcies a la ignorància de la majoria dels votants.

la resta del país també sofrirà la seva. El canvi polític, necessari en la gran part dels municipis de la nostra geografia, es retrasa quatre anys més. El sanejament de la política castellonenca, d'una banda, està ara en mans de la mateixa justícia que els ha permés presentar-se lliurement. D'altra banda la zona zero d'alacant està a la mercè de les excavadores, procedents de la màniga ampla i la benevolència, del seu govern, amb l'economia ràpida del maó.

no oblidem que ja en tenim prou. No oblidem com, ara més que mai, continuarem treballant per aconseguir un canvi polític just i necessari. Votar cada quatre anys són les deixalles que ens hem d'engolir per entrar al seu joc. Però no són l'única manera de fer política; mantenir la memòria, destacar tot allò que ens volen amagar, buscar alternatives a les propostes que ens enmarquen aprendre a lluitar, construir un país.

"No huele a victoria, per da igual, quien no tiene nada solo mierda i sudor, no tienen nada que perder aprendiendo a luchar" Aprendiendo a luchar, Reincidentes

"Avui com ahir, avui com demà, la nostra revolta mai no prodran aturar, els nostres punys alçats mai no podran baixar i els nostres somriures mai no podran esborrar, la nostra actitut serà sempre de combat" Avui com ahir, Obrint Pas

educació en barracons

2007-05-26T05:44:00.000-07:00

els col·legis electorals on demà s'acolliran les urnes, pot ser tinguen l'aspecte del següent curt de Ja en tenim prou.

volem una educació pública, de qualitat i en valencià. L'actual govern no només ha fet tot el possible per abandonar les escoles i instituts, sinó que ara fa un mes s'aprovà a les corts una ajuda a les escoles de primària catòliques, per a que puguen ampliar la seva oferta d'educació fins a secundària. Si volen que els seus fills estudien en centres privats, fins a entrar en la universitat, és una decisió seva. Però els fons públics no poden ser destinataris d'empresaris de l'educació.

majoria silenciada

2007-05-24T10:08:00.000-07:00

en un dels descansos d'aquesta setmana, parlant amb un company sobre les pròximes eleccions, ens extranyàrem que la gent qui ens rodeja són d'esquerres o com a mínim no votarien a la dreta. Està clar que als amics els elegeixes i la familia sol inculcar una ideologia política, encara que siga de manera subconscient. Però també a la feina ens hem juntat, arbitràriament, una colla d'esquerres. Així que arriba un moment en el que com que tot el que et rodeja comparteix la teva inclinació política, em preguntà; no sembla que no hi haja un altre bàndol?

no m'ho he pogut treure del cap. He estat tota la setmana esperant trobar-me amb algun peperet per tenir una seriosa, i educada, retroalimentació de perque, després de la catastròfica gestió de la dreta valenciana, pretén votar-los. Com que no volguí interrogar al xic que venia darre de mi en l'autobús, que segons sembla la seva família li obligarà a moure's del sofà per a anar a votar a la rita, avui m'he trobat amb un company de classe que m'ha resolt el dubte. Malauradament, justament ell, és una persona honesta, ha admés que els vota per la pasta. A la seva família li pertanyen unes terres, sense llaurar, que molt possiblement es vendran per construir un complex d'edificis. La raó és més o menys criticable (tenint en compte que a Catarroja hi haurà altres dèficits, no crec que siga necessari un macro-complex; però molt menys que tots els alcaldes peperos que estan sortint-nos al pas facen l'agost amb el seu poble o ciutat), però la pela és la pela, egoisme i capitalisme corren de la mà. Llavors me n'he recordat, el problema no és tan que la dreta valenciana vote en bloc per la pela (tant la pròpia com l'ajena; encara hi ha qui defensa amb dents i ungles com la copa de vela revivarà l'economia valenciana) sinó que l'esquerra està adormida i desencantada.

la població està desencantada amb el bipartidisme espanyol, que també sofrim al país valencià. Qualsevol amb dos dits de front ja se n'ha adonat que aquesta merda no és democràcia. En una democràcia no deurien cabre (ni caben) responsables de govern que tenen com a única ambició ficar-se medalles, sense asumir responsabilitats, com ha passat amb l'accident de metro de patraix. Ningú ens preguntà si voliem anar a la guerra, ni si pensàvem que la visita del papa era adient, ni ens preguntaran si volem un circuit de F1 en els carrers de la meva ciutat, on està doncs el poder del poble? Tampoc en un estat de dret, deurien donar-se aquests casos de manipulació judicial. En una democràcia no es deurien desentendre, o fer negoci, de l'educació pública, fins a veure com es podreix o desapareix. Aleshores, l'únic poder que ens permeten exercir és decidir, cada quatre anys, qui ens manipularà durant la següent legislatura. Aquesta és la raó per què la meitat de l'esquerra no vota o bé votarà a partits com "partido pirata" (CDs gratis per a tots) o "jorge juan" (aire condicionat als carrers) o "otra democracia es posible" (el seu loable lema fou, a les passades eleccions, vots perduts per exercir pressió -del tipus descrit al llibre "ensayo sobre la lucidez"), si no és cas que tinguen res millor a fer (que fer la mà als col·legis electorals!).

de totes les excuses per evitar una discussió política, la que més em dol, és escoltar "és que jo no entenc de política i com que tots em semblen uns lladres...", no votes?!? La política està podrida, d'acord, però avui, aquesta setmana, l'única opció que tenim, si volem tenir arbres i horta enlloc de rajola, és fer fóra al PP del seu fortín. Després ens quedarà la feina difícil.

software lliure contra les patents

2007-05-17T07:51:00.000-07:00

des de l'aparició, i proliferació, de les diferents distribucions basades en GNU/Linux, el gegant Microsoft no dorm tranquil. La seva manera d'entendre el mercat del software s'ha vist amenaçada pel gran nombre d'usuaris que constantment es canvien als sistemes lliures, però sobre tot, per la inmensa comunitat que participa en el seu desenvolupament, garantint la utilitat i fiabilitat en tots els àmbits de mercat, que tant feroçment ha monopolitzat MS. De fet GNU significa "Gnu is Not Unix", bàsicament indica que es un sistema completament lliure (que no pas gratis), és a dir, cadascú és lliure de modificar-lo i adaptar-lo a les seves necessitats.

aquesta setmana han sorgit en prensa unes declaracions de la corporació yanki, on s'hi aseguren que els sistemes basats en GNU/linux violen patents seves. La respota de l'al·ludit ha estat clara i contundent, en un hipotètic judici haurien d'escrutinar el codi del sistema windows, tant com s'ha analizat el de linux, així sabriem quantes patents, en vigor avui en dia, ha violat, molt posiblement, microsoft. També ha contestat que deurien indicar quines patents són les que violen, per reconstruir el codi, però sobre tot, per saber quines estan obsoletes, ja que el cor del sistema data de mitjans del segle passat.

Linux és molest per a la corporació, ja que la ideologia del software lliure ha promogut noves formes d'entendre una empresa. Tot el programari que generen les noves empreses de software estan sotmeses a la llicència GPL (General Public License) i derivats. Això provoca que tot software que apareix de nou al mercat és analitzat, pulit i alterat, sense que ningú haja de pagar per beneficiar-se'n. Aquesta nova línia de pensament comercial, a més, rep suport d'altres companyies informàtiques (sobre tot, d'empreses destinades a la fabricació i disseny de computadores i perifèrics) i es nutreix de les empreses que neixen sota aquesta idea o s'adapten a ella.

la falta de salut pública convertida en negoci

2007-05-16T12:07:00.000-07:00

a risc de semblar monotemàtic, continue a Patraix, el barri valencià que em va veure néixer. En moltes ciutats arran de l'estat hi ha associacions en peu de guerra per les emissions de les antenes de telefonia instal·lades en algun desafortunat sostre o per a que es trasllade la zona de bars de dessota les seves finestres. Ja que en les passades eleccions el meu barri, obrer i, segons demostrà, ignorant, va oferir massivament el seu suport a l'actual govern; aquest ha decidit agrair-nos-ho inaugurant una subestació elèctrica com a veïna ruidosa i, sobre tot, cancerígena.

ahir, feu honor al seu risc; amb només sis mesos en funcionament, una explosió va originar un incendi a l'interior, sortosament, sense més conseqüències que un apagó a la zona i algun ventanal rebentat. Malgrat la concentració espontània de veïns descontents que, per la vesprada, es reuní a les portes de l'edifici d'Iberdrola, sembla que ací no hi passe res. En les declaracions d'avui, l'alcaldessa ha responsabilitzat al govern central. Supose que per situar-la ací no serà, ho decidiren ells, i per generar l'incendi tampoc, les idees conspiratòries al sí del PP estan volcades en un altra tragèdia de metro, així doncs a què ve aquesta nova cortina de fum? No serà que les eleccions estan massa properes, i pot ser que la gent encara retinga en la memòria els riscos de tenir una instal·lació com aquesta a la porta de casa?

el video pertany al largmetratge "Ja en tenim prou", per a il·lustrar perquè una associació com Subestació Patraix Fóra no deuria tenir finalitat, ja que deuria tenir-se en compte, per sobre de totes les consideracions, la salut pública.

malgrat que es va desplegar un dispositiu antipublicitat negativa, prohibint l'accés als periodistes, un veí aconseguí enregistrar unes imatges com a testimoni del perill de tenir la subestació a un pam del balcó.

vides sesgades, sense reponsabilitats polítques

2007-05-10T12:16:00.001-07:00

visc al barri de patraix. Aquesta zona apartada del centre de València ha ocupat les portades de la premsa de l'any que hem deixat darrere. Per desgràcia no ha estat per cap premi honorífic, ni per promoure un projecte revolucionari de divulgació educativa. Ha estat per sofrir l'accident de metro més tràgic de tot l'estat. 43 rises que ja no s'esoltaran, van perdre la vida coincidint amb la visita del papa ara fa, gairdebé, un any. El llargmetratge "Ja en tenim Prou" recull, inclòs en un dels seus curts, el testimoni de la filla d'una d'aquestes veus.

la comissió d'investigació més curta de la història de les Corts Valencianes (jo m'atreviria a dir, de tots els organismes d'administració pública de l'estat, donada la dimesió de l'accident), va considerar suficient tardar cinc dies per a decidir que l'únic responsable de l'accident fou el maquinista, una de les víctimes, per deixar circular la màquina a 80 Km/h per un tram de 40.

mirant el cas de més a prop, la cosa canvia. Aquesta comissió fou designada pel govern de la dreta valenciana, qui vetà els operaris que havia propossat l'oposició, amb la intenció d'aconseguir una resolució objectiva; tenien por que algun tècnic, que no estiguera comprat, trobara dubtós que hi faltara la instal·lació d'algun sistema de seguretat, a part dels insuficients i envellits sistemes d'una màquina amb vint anys d'antiguetat? A dia d'avui, cap responsable del govern s'ha dignat a comparéixer davant l'associació de les víctimes; com és que no volen reunir-se amb aquest col·lectiu si tota la culpa, segons ells, fou del maquinista? També a dia d'avui, no s'han instal·lat totes les balises promeses i les reformes que necessita la línia més densa del metro, s'han hagut d'aplaçar per aconseguir acabar la lucrativa línia de conexió, entre l'aeroport i el port (copa d'amèrica inclosa), abans de les eleccions del pròxim 27 de maig; creuen que acallant els crits de dol, silenciaran també els crits d'un poble opositor?

Font: vilaweb

aquell tràgic migdia, mentre TV3 retransmetia en directe l'última hora de l'accident, per canal9 es podien veure les imatges de l'arribada del papa. Una hora més tard, totes les televisions ja repetien la mateixa informació, una vegada i un altra, totes les ràdios tractaven de mantenir als oients amb les últimes notícies que arribaven des de l'estació de Jesús; fou llavors quan rita i camps arribaren allà, fou llavors quan canal9 pogué començar a retransmetre la notícia que tràgicament ja s'havia estés, no gràcies a ells; fins i tot de les desgràcies són capaços de fer campanya. Ells diuen que fou evitable, però també van denegar a la comissió accedir a les dades recollides en aquests últims 4 anys en metrovalencia; en elles s'inclouen dates de les incidències produides durant aquest període, sinistres menors (si pot existir un terme semblant) i com s'ha tingut paral·litzats distints projectes de reforma de la línia, per poder donar llum verda a d'altres com els 30 milions invertits en una setmana de festa catòlica.

en la línia3 de metro, més moderna, hi circulen locomotores que inclouen corbes de frenada, que eviten els excesos de velocitat amb frenada automàtca, les vies contenen balises, dispositius de bloqueig auxiliar, tot això unit a la perícia dels maquinistes, converteixen un accident en una tragèdia. Però la línia1, que ha sofert la majoria de sinistraments de l'estat, pateix nombroses aturades per falta d'electricitat, les instalacions són ratoneres sofocants, les cafeteres que comuniquen molts pobles de la província (entre ells i amb la ciutat), són màquines antigues carents de cap sistema de seguretat fiable (malgrat ser la línia que més passatgers transporta); no deuria de ser (ja que els agrada tant posar-se medalles) la línia més segura d'europa?

orxata de xufa, amb denominació de Mèxic?

2007-05-09T15:51:00.000-07:00

les requalificacions del terreny urbanitzable, o no, s'han convertit en una pràctica habitual al llarg de tot l'estat en ciutats i pobles. Allà on pot cabre un edifici hi posen la primera pedra com a símbol de propietat, propietat d'un recurs com és la terra. Ací, a la comarca de l'horta, enlloc de grans boscos o altes muntanyes, tenim camps d'explotació agrícola en procés extinció, per poder construir urbanitzacions, l'extensió del port, com ocorre a la Punta a Nazaret, o centres comercials, com és el cas d'Alboraia, on s'estan expropiant els camps de xufa per a que la constructora de Alcampo, hi puga continuar fent l'agost. Aquest és el curt, perteneixent al llarg "Ja En Tenim Prou" que recull el resum del cas.

diferents organitzacions mantenen una lluita constant, que ja dura trenta anys, per intentar protegir la nostra identitat de les devoradores formigoneres. Avui s'ha celebrat una taula rodona a la Universitat Politècnica de València, on les víctimes del formigó, per mig dels representants d'aquestes organitzacions, s'han pogut fer escoltar.

ens han explicat com a Alboraia, el seu alcalde, Manuel Àlvaro, està practicant una sutil maniobra d'asfaltament dels camps que han estat treballats pel poble durant segles. En tan sols dues legislatures, esperem que no en siguen tres, aquest personatge està convertint els camps en urbanitzacions el·litistes o fundacions esportivament lucratives. Al llarg de la tertúlia, s'han exposat una sèrie de causes que provoquen el proliferament d'aquests paràsits, els quals s'aprofiten de la seva posició política per treure'n benefici amb el maó.

Una possible causa n’és que la responsabilitat de protegir de les notres terres recau sobre l'administració, que com a màxim les pot salvaguardar durant quatre anys. En el moment que hi ha un canvi de govern i aquest decideix alçar aquesta protecció, és tant legal com la protecció mateixa.

Un altra, la lluita a pit descobert que enfronta l’agricultura vers dos gegants difícilment abatibles; el capital i la ignorància. Ens comentaven, com cada fanecà (~800 metres quadrats) es compra a 40 milions de les obsoletes pessetes, mentre que, sobre eixe terreny, erigeixen un complex d’edificis per un valor mínim de 600 milions, la diferència és per al constructor, qui, amb una part del capital, li compra al alcalde de torn una recalificació estàndar. Aquesta operació és encoberta pels mitjans de comunicació que ignoren el sector agrícola i l’ecologia (a València és l’horta, però a la Serra Calderona és la muntanya), convertint-se en còmplices d’aquesta barbàrie.

Però la causa més greu és la cultura. Cal consciència social de la importància que té la nostra terra, tant ecològica, indiscutible, com productiva. S’ha llençat una pregunta a l’aire que il·lustra, i em sembla que esclareix, aquest punt; si s’expropien terrenys agrícoles per a convertir-los en lucratius sòls edificables, per què no tirem avall la catedral o la plaça de bous, o el camp de futbol inclús, per construir-hi torres d’apartaments? Al cap i a la fi, segur que amb els pisos d’una finca en ple centre, com estan la catedral i la plaça de bous, es pot treure més profit, que amb un edifici a l’exterior de la ciutat (amb el camp de futbol ja ho han planificat, el convertiran en un grup de torres de 16 pisos, però preservaran la gespa!). Òbviament alguns, dels allà reunits, han saltat amb arguments d’oposició, bé doncs, per què no es té la mateixa sensibilitat amb la terra?

després de convenir, d’alguna manera, aquestes causes, s’han analitzat per tal de trobar-ne solucions. S’ha proposat una possible via per assegurar-nos que la protecció de la terra siga permanent, independentment del color del govern. Consistiria en afegir a l IRPF, una clàusula que et permetera enviar un percentatge dels impostos a un “segur” de la terra. Cadascú tindria dret a la protecció d’una “parcel·la” del territori, de manera que quan es volgués requalificar, haurien de tornar-nos el segur, Així serviria com a mesura per controlar les requalificacions masives.

D’altra banda, la falta de valors d’identitat amb la terra, només es pot combatre amb la consciència d’un poble pels seus recursos. S’ha de soterrar la idea què l’única manera de progressar és tenint més, sense importar en quin estat es conserva el que ja teníem. No podem esperar que el futur ens passe comptes, l’hem de protegir ara.

una ploma des d'un altre sud

2007-05-07T12:11:00.000-07:00

Diego no conocía la mar. El padre, Santiago Kovadloff, lo llevó a descubrirla.

Viajaron al sur.

Ella, la mar, estaba más allá de los altos médanos, esperando.Cuando el niño y su padre alcanzaron por fin aquellas cumbres de arena, después de mucho caminar, la mar estalló ante sus ojos. Y fue tanta la inmensidad de la mar, y tanto su fulgor, que el niño quedó mudo de hermosura.

Y cuando por fin consiguió hablar, temblando, tartamudeando, pidió a su padre:
—¡Ayúdame a mirar!

Eduardo Galeano, "El libro de los abrazos"

a aquest café convide jo.

olor a platja

2007-05-07T12:09:00.000-07:00

el recorregut del tramvia, és l'últim tram que recorrem, fins arribar a la universitat politècnica, molts dels alumnes inscrits allà.

però també ha estat, fins ara, l'única línia, perteneixent al metro, que hi arriba pràcticament a la sorra de la platja. Si avances per les vies en aquests dies, la brisa que les recorre prové directament del mar. Una agradable olor a sal t'impregna la pell i una sensació de calidesa s'et cola entre la roba, tot sense deixar-se veure.

certament, fa ganes de tot, menys d'anar a classe.

el dia després

2007-05-06T13:20:00.000-07:00

durant la vesprada d'ahir, els carrers del centre de València foren el llit d'un riu de gent que demanava un canvi d'actitut política del poble valencià, que començava per destronar l'actual govern corromput.

la manifestació va deixar clar que hi ha un sector desconforme amb l'administració i amb l'esperança de ser la veu del canvi. La gentada que hi va acudir ridiculitzà la xifra de 6000 ànimes, que va comptar la policia, ja que no haguéssin sigut suficients per a cobrir el carrer Colón (una de les vies principals de la ciutat) des del seu inici fins a la plaça de bous.

però tan tradicional com la jornada d'ahir, concert inclòs, són les dispars opinions dels periòdics del dia següent. El més colorit i manipulador, és las provincias, defensor de la dreta local amb la innata habilitat de distorsionar la realitat fins a extrems inexplorats. El seu titular de la notícia deixa entreveure la intenció desinformadora; només destaca, de la manifestació, que va col.lapsar un dels carrers centrals de la ciutat, com si hagués estat un moviment espontani i no una marxa planificada. A més, mentres que la resta de la prensa convé en que l'acte avançà sense gairebé cap incident, la seva notícia recull el llançament de pintura vers la seu del partit coalició valenciana, afí a la seva causa de contrapolítica valenciana, sense més fonaments que despotricar contra tot allò que no els ompli les arques.

sortosament, al Levante, la notícia s'ha publicat amb tota la informació. En efecte, sí es van llençar globus de pintura; estallaren contra una amenaçadora pancarta, en plena plaça de l'ajuntament, que penja orgullosa des de les finestres de la seva seu. En dita fanfarronada, s'hi pot llegir una de les promeses electorals del partit, expropiar l'edifici del Siglo Valenciano al seu propietari; qui l'ha reformat (l'edifici en qüestió estava en runes), convertint-lo en un centre de convergència i divulgació del moviment cultural valencià. Aquest partit es presenta com a única veu del veritable nacionalisme valencià, per a poder potenciar la cultura valenciana (entesa per ells; falles, paella i folclore... no hi tenen lloc cantants, escriptors o filòsofs), però parlant en castellà, "para que todos nos entendamos", supose. Senyors botiflers com pretenen divulgar aquest moviment, si, d'entrada, no saben parlar la llengua de la terra?

ahir s'hi va demanar la nostra terra lliure! Lliure d'ambiguacions que ens mantenen eternament en un conflicte intern, mentres ells fan la seva política de maó; Lliure de censura, on la llibertat d'expressió siga un dret, no una moneda de canvi; Lliure de repressió i plena d'identitat.

ahir s'hi va clamar, ja n'hi ha prou!

València és com un poble

2007-05-05T02:50:00.000-07:00

sense pretindre menyspreciar l'identitat dels pobles, aquesta frase ha originat una acolarada discussió entre dos companys de feina, un pèl subrealista (ja que, una de les veus, provinent d'un poble, defensava que sa casa SÍ era un veritable poble, mentres que València era una ciutat cosmopolita; l'altra veu, en canvi, afirmava que aquesta ciutat es basa en l'apariència, per això sembla el que no és). Estàvem comentant res i, en dir això, m'han espetat que eixa era la meva opinió perque no he viscut en un poble (que si era el seu cas); on els xafardetjos són constants perque la forma de vida és més propera. Aqueixa situació té, obviament, uns desventagtes com ara, comentàvem al matí, que si gairebé qualsevol persona et coneix, es sent amb l'autoritat de jutjar-te. Mentres que en la ciutat cadascú pot mantenir la seva privacitat perque ningú mira pels demés, aquesta indivualitat extrema dona lloc, per exemple, a casos d'octogenaris abandonats, que en un poble és més difícil que ocórrega.

malgrat tot, és irrefutable que la capital del Túria ha crescut desmesuradament. Ha absorbit pobles sencers i, allà on hi havia horta, han brotat edificis com a bolets. Però la mentalitat de la població es manté, a cert nivell, entre la prepotència de viure a la tercera ciutat de l'estat i l'envetja de no ser referència europea com ho són les dues capitals predecesores. Un exemple clar n'és la Ciutat de les Arts i les Ciències; és un complex arquitectònic impresionant, amb un disseny innovador i està signat per un dels arquitectes més influents de l'actualitat. En canvi, és només aparença i reflexa l'actitut de tota la ciutat. El complex consta d'una sèrie d'edificacions per a la divulgació cultural i científica que no convencen; l'oceanogràfic ha rebut nombroses crítiques a propòsit de l'estat en què es troben els animals a les seves instal.lacions, l'escenari del palau es va enfonsar abans d'encetar la temporada i el museu de les ciències és un espai buit sense cap interés, una còpia burda del de barcelona.

aquesta imprempta en la subconsciència del poble valencià s'ha trasmés a l'administració que ens goberna. En nadal teniem el betlem més gran d'europa, s'està construint el zoo més gran, si, d'europa; a càrrec de la copa de vela, s'inagura l'hotel més enorme (clar que sí, ho dubtaves?) d'europa! En canvi, la freqüència d'arribada dels autobusos i els trens passa, de llarg, el quart d'hora, malgrat que cada bitllet és més car que en madrid, on els metros passen (o passaven, abans de les inauguracions electorals) cada tres minuts. Els ponts sobre l'antic llit del riu túria, convertit en un parc que travessa la capital, ara són l'únic espai on poden resguardir-se nombrosos inmigrants a falta d'albergs, aquests quedaren fóra del pressupost de trenta milions d'euros reservat per a la visita del papa (del quals mig milió fou per a engalanar la ciutat amb flors grogues i blanques, i un altre per al microclima que protegí al convidat del calor sofocant de juliol). Segons sembla, la reforma del metro de la ciutat, amb la qual s'hagués evitat l'accident de l'estiu passat, ronda els deu milions d'euros, però fou molt més important ser la seu de la visita del papa, de manera que la resta de projectes, de millora de la ciutat, han hagut s'esperar. No contents amb això, es pretén convertir els carrers de valència, en un nou circuit a l'estil de montecarlo, reformes que es mengen el capital que hi deuria anar destinat al propòsit d'una educació pública, en valencià i de qualitat.

tot açò per què? Per l'apariència, perque hem de demostrar a la resta de l'estat i al món que no som com ells, sinó que som... algú sap la resposta? En la ment del poble valencià està molt clar el què no som; uns pensen que no som catalans, altres pensem que no som espanyols i altres pensen ambdues, que no som ni una cosa ni l'altra. Al final de la correguda, la política valenciana s'ha quedat buida, estem tan capficats en fer contra política que ens n'em oblidat de la nostra.

avui 5 de maig, recordem com, ara fa 300 anys, vam perdre tota identitat. Ja és hora que la recuperem. Com va dir Joan Fuster; encara quedem valencians que no volem resignar-nos a perdre la nostra identitat individuada, que no volem deixar d'ésser el poble que som, que no volem cedir a la dissolució ni a la indiferència.

barri maravillas recorda l'estat de setge

2007-05-03T13:26:00.000-07:00

els festejos del 2 de maig a la capital del estat, han demostrat la incapacitat dels cosos de seguretat per preservar, justament, la seguretat. La nit del dilluns ja estigué protagonitzada pels disturbis al barri de malasaña. Malgrat això no es va tractar d'enfocar el problema, el dels disturbis, des d'un altre punt de vista. Decidiren que si un grup de policies no era suficient per a mantenir la prohibició dels festejos, era perque no anaren suficients. Aleshores es desplaçaren més de mig centenar de cotxes policíacs, més armats i més conscients de a què anaven, de no ser així no s'hagués preparat un dispositiu especial d'atenció sanitària. El resultat era d'esperar, si un grup de descerebrats van buscant bronca i es troben amb un altre grup igualment fora dels seus cabals, la batalla campal es qüestió de temps. Tampoc és que la gent al barri estiguera esperant a veure-les venir, una tropa de la meva generació va decidir que qui colpeja primer pega millor. La policia actuà amb tota la repressió que se li permet, carregant protegida amb escuts i amb pistoles de pilotes, però no són excusa els contenidors cremats ni les botelles llençades en resposta, encara menys si és per a demanar continuar la festa fins la matinada.

durant els enfrontaments les víctimes foren les de sempre; vianants sense cap culpa que es veieren atrapats entre dos fronts, els expeditius gossos de seguretat i els il·luminats demanant a colp de botella que no els volien allà, i el barri en sí, el qual va sofrir nombrosos desperfectes que van provocar el desplaçament del cos de bombers i els dispositius d'escombraires, així com, ara, les reparacions de finestres, portals i exteriors dels edificis.

tot per a que al final les coses no hagen millorat gens, la policia defensa la seva actuació repressora per ser uns gossos ben ensinistrats i perque protegien el barri de desbocats jovens beguts; un grup reduit de la meva generació demostrà, un cop més, que no és capaç de respondre a les provocacions d'un altra manera que no siga la mateixa moneda i donant-los, llavors, l'excusa perfecta a les curtes mires del veinat.

denúncies que no s'hi poden ignorar

2007-05-01T12:00:00.000-07:00

el següent curt, signat per la companyia de teatre valenciana PTV-CLOWNS, resumeix l'esperit del projecte "ja en tenim prou". Ja està disponible en YouTube el llargmetratge dividit en tots els curts que el composen. per a tots aquells que no podreu veure'l, en les pròximes setmanes, als distints locals on es passarà la pel.lícula, ja teniu la possibilitat de demostrar que, per mig de la censura amb la que es pretén soterrar el vídeo, no ens aconseguiran silenciar.

aquest mes tractaré de recopilar tota la informació sobre cada denúncia, per acompanyar-la amb els vídeos que més em van impactar. Aquest 27 de maig se'ns ha d'escoltar.

oiga, entonces no podremos seguir viendo Ventdelplà?

2007-04-30T15:34:00.000-07:00

aquesta fou la pregunta que va rebre un dels representants del piquet a la Carrasqueta, quan van aconseguir evitar el tancament del repetidor alacantí de TV3, provinent d'un dels membres de la guàrdia civil que acudiren acompanyant al funcionari del govern valencià.

si fins i tot els militars veuen la televisió catalana, no serà que la llibertat d'expressió al país valencià ha cuallat més del que voldrien la colla de camps?

primera parada d'avui, "Las Ventas"

2007-04-30T10:46:00.000-07:00

d'un autobús hi baixen una ramada de vells alts, adinerats i saludables, provinents d'algun país del nord d'europa. Amb la càmera penjada d'un cordell contemplen el majestuós coliseu, o el que resta d'ell. Entre empellons tracten d'escoltar al responsable de l'expedició que intenta fer-se entendre rodejat d'ulls vidriosos.

no s'escolta massa bé el que diu, però sembla que els està explicant com, en una època antiga i més bàrbara, aquest impressionant edifici servia per a entretenir al poble romà mitjançant una sèrie de jocs cruels. explica com esclaus provinents de totes les terres conquerides eren tancats en cel.les al soterrani del mateix edifici. com aquests hòmens s'enfrentaven en combats a mort i com el públic s'extasiava en veure la sang dels oponents. com, de vegades, per aumentar l'emoció, hi introduien en l'espectacle animals salvatges i famolencs. explica també, com aquests jocs servien per a mantenir als ciutadans divertits i, així, fer-los oblidar les responsabilitats que el govern no havia resolt.

¡què barbàrie!, es pot sentir entre les flashades de les càmeres.

ara, d'un altre autobús també hi baixen una ramada de vells alts, adinerats i saludables, provinents d'algun país del nord d'europa. També amb la càmera penjada d'un cordell contemplen, ara, la majestuosa plaça de bous d'alguna ciutat de l'estat espanyol. Entre empellons tracten d'escoltar al responsable de l'expedició que intenta fer-se entendre rodejat d'ulls vidriosos.

no s'escolta massa bé el que diu, però m'imagine que els hi estarà explicant com un grup de covards s'enfronten al "toro", després que l'honorable bèstia haja estat recluida en un calaix fosc. com, abans de sortir al "ruedo", li claven un punxó al bell mig del llom, presagi del que li espera. com l'ensordidor clamor popular de la plaça, aturdeix l'animal. com rep la primera "banderilla", un arpó que li desgarrarà la pell i els músculs durant els últims minuts de la seva vida, una ferida oberta que mana sang incesantment. com la figura del "picador", és aclamat pel públic per a contemplar com li pica una llança des de la protecció que li aporta l'altura d’un ignorant cavall, qui està rebent les desesperades escomeses del bou sense poder fugir d'elles. com un idiota adinerat rep els aplaudiments des de les grades, per esquivar l'enfeblida víctima d'aquesta tortura. com aquests idiotes es poden convertir en herois si són atravesats per una certera cornada.

però no sembla que els hi estiga contant tot això, perque somriuen i avancen cap la taquilla per poder contemplar l'espectacle d'aquesta vesprada.

perque ja en tenim prou

2007-04-26T16:36:00.000-07:00

el govern valencià, un cop més, ha intentat silenciar les veus opositores al seu règim de mentides i malversacions de capital públic, sortosament, un cop més aquestes veus s'han fet escoltar. El documental "Ja en tenim prou" ha aconseguit sortir a la llum. Les traves a la seva estrena s'han efectuat sense, ni tan sols, haver-lo vist, el que manifesta la por del PP a la llibertat de pensament dels seus votants.

al·legaven per a poder dur a terme la seva prohibició (sembla mentida que en una democràcia es permeta prohibir la llibertat d'expressió), que era una projecció propagandística, què, segons la llei de campanya electoral, no es podria efectuar en cap recinte públic, perque aquests, en campanya, estan en mans dels partits autoritzats.

en canvi, és una col·lecció de curts documentals que mostren la realitat al país valencià dels últims anys, en la qual és inevitable recalcar tot allò que a la televisió valenciana se'ls ha passat, com ara; aspectes de l'accident de metro(evitable i previsible, conclusió a la que no hi pugué arribar la comissió d'investigació, ja que tingueren un marge de cinc dies hàbils) sense responsabilitats polítiques (decisió aprovada per la majoria absoluta del PP), el desmesurat pressupost de la visita del papa o les múltiples finalitats del trasvassament de l'Ebre, on poques(o ninguna) afectaven a cap camp que no fos de golf.

però també es recorden fets menys rimbombants, que no vol dir menys importants; la mort del Xúquer per abastir l'exagerat creixement d'alacant (més concretament del trinomi benidorm-terra mitica-camps de golf), l'abandó (lucratiu per a d'ells, clar) de les escoles en valencià o la desertització de la serra Calderona, com a conseqüència d'un incendi i una inversió inexistent per a la repoblació vegetal.

tampoc se n'obliden, cosa que canal9 si, de problemes més locals, com ara; les incesants obres a la ciutat d'alacant, presa de la política del maó, la subestació elèctrica instal·lada al meu barri, patraix, passant per sobre d'informes sanitaris que denuncien l'alt risc de leucèmia en infants, o les recalificacions de terres, d'una banda, les destinades a la plantació de xufa per a la construcció d'un centre comercial i, d'altra, els terrenys destinats al futur nou camp de mestalla on, per suposat, també han fet negoci.

eixe és el govern que pretén retindre'ns quatre anys més en la ignorància,
eixe és el govern que rebrà un rotund: Ja en tenim prou!

"no llueve eternamente"

2007-04-25T09:58:00.000-07:00

com que avui ha estat un dia un pèl més curt per mi, estrene la secció de totes aquelles coses que hi veig i comente al voltant d'un café. Deuria començar per la pel·lícula que més m'ha agradat, no obstant hi ha més d'una, o per la sèrie que estic seguint, però definitivament no només hi ha una!

en canvi, l'altra nit feren en la sexta, crec, "The Crow" (el corb) que em sembla un bon inici, perque avui 25 d'Abril, estem a un més vista de les eleccions, quan caldrà recordar que "no plou eternament".

m'agradà molt quan la vaig veure per primera vegada, i veure-la ara és, com a mínim, sorprenent. Està envoltada als carrers d'una ciutat inmersa en una postguerra interminable, on la violència s'ha fet amb el control i la policia més corrupta és part del joc (la resta, simplement inexistent - de fet no és tan diferent del seu paper actual). El barri on transcorre l'acció, és un personatge més; supervivent envellit pel pas de les generacions, ha de conviure amb una descendència brutal d'eixa oblidada societat, sense memòria ni dignitat. Supose que em captivà la ironia del protagonista, és a dir; d'una banda, un músic romàntic, que ha aconseguit mantindre's fóra de l'estil de vida que l'envolta, i d'altri, un mort resucitat per les ganes de venjança.
Per desgràcia, ara està molt desfasada. Ja en el seu naixement no apuntava a entrar en cannes, i avui en dia els diàlegs són previsibles i els personatges massa vists. No obstant, això no és raó per a que no m'agrade el personatge que va envoltar de misteri la mort de l'actor Brandon Lee. És molt atractiva la idea de tenir un company que t'ofereix imatges a vista d'ocell i poder vestir-te de cuir, sense deixar-te cohartar, en el meu cas, per l'excés de vergonya.

al cap i a la fi, les pelis es poden subdividir entre; les que s'han de veure en cine, les que no compensa pagar els sis europunyals (cadascú que les veja quan i com puga) i les que no veuré ni que em conviden. "El corb" entra en les segones, les quals si no fan res a la tele i tens ganes d'entretenir-te, són una bona opció.

gaudiu del café

es cancel·la el tancament de TV3

2007-04-25T09:24:00.000-07:00

ahir, finalment, el jutjat núm.2 de valència va prohibir el tancament del repetidor de TV3 a la província. Si encara pensaveu anar-hi a l'acampada convocada per avui s'ha cancel.lat, però crec que fa un bon dia per a passar-lo en la muntanya, envoltats d'amics i cel.lebrar que la llibertat d'expressió no ha rebut hui una punxada a l'estómac.

si encara hi ha algú que pensa que açò és una futilitat, ha de recapacitar. No estava en joc un canal de tele per a estirar els zappings, ni tan sols l'audiència de canal9; ens jugàvem, nosaltres, la llibertat de veure tan el canal danés com la televisió de catalunya, una televisió íntegrament en català (enlloc de passar-nos el dia tragant-nos les pèlis de l'oest en castellà que ens brinda la televisió valenciana); però també, la llibertat de TV3 de poder transmetre's fins on puga, sempre que hi haja algú que s'estime veure-la, i ací, senyors botiflers, els hi ha. La sentència ha dictaminat que l'emissió d'aquesta televisió, ací a valència, és completament legal tal i com correspon a una cadena autonòmica i que tancar-la, per tant, és una maniobra que atenta contra la seva llibertat d'expressió.

llàstima que a alacant la sentència ha estat la inversa, sense dubte els hi haurà què estaran contents, però espere que el jutjat núm.3 de la ciutat, recapacite i, sobre tot, escolte les al.legacions de la defensa abans de deu dies, temps que té la colla d'impresentables de camps-de-golf per a ensorrar el repetidor.

només em queda per afegir, que demà (dijous 26) a les 20:00 al CaRevolta (Carrer Santa Teresa nº 10, València) s'estrena finalment, malgrat l'intent de prohibició per part del govern valencià, el llargmetratge "Ja en tenim prou", una sèrie de curts audiovisuals amb la finalitat de promoure el vot progressista des de la independència política.
en la pagina del projecte hi ha la relació de totes les projeccions previstes, però si no pots assitir-hi, també es podrà veure a les 22:30 en infoTV.

presentacions...

2007-04-24T07:07:00.000-07:00

em sent incapaç de recolçar un govern que s'apunta a una guerra injusta i hipòcrita, i tres anys després encara defensa una teoria conspiratòria sense fonaments, només pel fet de no admetre que s'equivocaren de bat a bat. Ara la part valenciana d'eixe govern enfonsat en la seva pròpia misèria, en un conflicte intern que cada dia provoca més pomes podrides, demostra que fa i desfà sense cap tipus d'oposició política, tancant TV3.

mai m'ha agradat la gestió del PP a valència per moltes raons. No estic d'acord amb la seva idea on la televisió què deuria defensar la llengua pròpia del país, tal i com assegura l'envellida constitució de la que se'n recorden quan els interessa, és majoritàriament en castellà i, a més, manipulada. Parlant de televisió, en el proper "apagón" analògic, s'han repartit una sèrie de llicències per a accedir a la senyal digital, resulta curiós que han rebut dites llicències, canals per crear, perteneixents a la dreta de la dreta, mentres que d'altres televisions, avui en dia en ple funcionament, s'han quedat fóra per ser en català, com ara InfoTV.
Però, en aquests últims anys, no entenc com ningú pot defensar la seva gestió, sinó és perque està ben situat de manera que estar a prop de la manipulació els beneficia, allà amb els escrúpols de cadascú. No entenc com la majoria dels votants, a valència capital, pot ignorar com un barri es mor per a que li atravesse asfalt, amb l'excusa que hi ha que sanejar el que el mateix govern ha provocat, com naix una veu unida en contra d'una subestació elèctrica i ningú l'escolta, com moren 43 persones i ningú pren responsabilitats, són coses que no entenc i pretenc, per mitjà d'aquest blog, trobar-ne les respostes.

No obstant, també vull incloure tot tipus d'idees, diriem divagacions, i escrits, altres divagacions, que m'envolten i que no vull que se'm perden.

Així que si encara voleu, passeu fins la cuina, que pendrem café.