madrilenys i mandrilenys

quan arribes a Madrid, tens la sensació d'estar a casa. No és cap tòpic, és quelcom que he sentit. Resulta fàcil instalar-se aquí, però no puc explicar perquè. Particularment, m'encisà estar al centre de la ciutat, un dimecres qualsevol en hivern, junt a una gentada que omplia tota la amplada dels carrers. Hi havia tanta gent, que l'única forma de que tota aquella massa es pugués moure, era ocupant el territori del cotxes. També m'agrada que el metro estiga fins a la 1:30 i que els autobusos nocturns circulen tota la nit amb una freqüència de 15min. Anar de canyes en valència és un excés, a madrid es converteix en la costum de sopar al bar. Per cada cervesa, extrany és el local on no t'ofereixen una tapa, fins al punt que pots escoltar a algú com li exigeix al cambrer la tapa que li pertoca!

però quan estàs un temps, encara entens menys el perquè d'eixa sensació, per exemple:

Fnac, set de la vesprada.

entrí a buscar el següent llibre de la saga de Ender, per si ja havia sortit en versió de butxaca. A valència, N. em comentà que ja estava en edició bona, titolat "La beguda del gegant", encara que jo no vaig arribar a veure'l. Per a comprovar el nom exacte, ja que no trobava el llibre, mirí en les introduccions del altres nombres de la col.lecció, efectivament NO em puc fiar; les dues entregues que falten són "l'ombra de la mort" i "l'ombra del gegant". ja fa com un any que esperem ansiosament per poder llegir-lo (jo , N., la meva germaneta, més tots els seguidors frikis, menys aquest) de manera que vaig preguntar-li al xic d'informació, en llibres, Perdona, el llibre "L'ombra de la mort"?, Eh?, després de sopesar les meves paraules, se'n recordà que estava treballant, així que començà a picar a l'ordinador. Si, està en la secció de novel.la negra, ¿?, Mmm, no espera, eixe no és el que estic buscant, no sé ben bé el títol, l'autor és Orson Scott Caard, és de la saga de Ender. Ara sí que alçà la vista del monitor i amb tota la prepotència que fou capaç de concentrar, No joder, el títol que busques és "l'ombra de Ender", m'has fet perdre el temps, semblava pensar. Llavors no em vaig poder contenir, No, imbècil (això ho pensí), eixe és un altre llibre, jo busque el que t'he dit, es quedà un moment pensatiu, entre no pot ser que m'haja equivocat davant d'aquest personatge i respon ja!, per afegir tímidament, Ah, doncs no el tenim, em vaig abstendre de preguntar si podrien conseguir-lo. M'allunyí del estant pensant, cal que em passes la mà per la cara? Si, de fet, jo hagués estat equivocat, em passa a totes hores, tampoc era per fer un drama.

en un altre post penjaré el que li digueren a mi xica. Malgrat tot no ho puc negar, la gent sol ser molt borde, però et trobes còmode a aquesta ciutat.

topant amb consultores

no em referesc a aquelles dones que estan dessota d'un cartell en l'entrada del centre comercial, on es llig "informació", jugant al sudoku mentres esperen per a respondre la pregunta més important; on està el lavabo?

no, vull parlar d'una espècie de ETTs d'èl.lit que proliferen per madrid. Són empreses (encara que els treballadors també són anomenats consultors/es) que no només s'encarreguen de fer la sel.lecció de personal per a altres empreses que no volen o no els interessa tenir un departament de recursos humans, sinó que també tenen plantilla de suport pròpia. És a dir, ells mantenen relació amb una sèrie de clients a qui els abasteixen de mà d'obra, així que per a cobrir les seves necessitats es formen equips de treball adients a les funcions que realitzen aquestes empreses. Són un filtre, a mandril, pel que tots els informàtics hem de passar, i si no tens acabat el projecte, de final de carrera, millor que millor.



he pogut comprovar en que consisteix el flagrant intrusisme dins la meva profesió. Només amb el títol de tècnic superior, se m'oferia un lloc en una empresa de desenvolupament, especialitzada en java, amb; curs de formació (de java), segur de vida, dietes, quilometratge i al voltant de mil euros al mes, sempre que signares un contracte de permanència mínima, establerta en un any. El resultat, un tècnic exercint com a enginyer, gràcies a haver finalitzat un curs intensiu d'un mes i, això si, haver passat un any programant, però a cost de tècnic.

resulta extrany estar en aquestes entrevistes on t'ofereixen unes condicions més que bones per entrar en el món laboral. Fiques bona cara, honestament et sorprenen i t'atrauen les condicions, comences a dubtar si, de fet, no hi ha gat amagat, comences a pensar que realment és una bona oferta. Però després te n'adones que pretenen lligar-te a un calaix estil dilbert. Aquests llocs de treball estan ocupats per gent jove, ja que passats els anys, reacciones davant el fet que no hi ha res més enllà, de les jornades inacabables. Si ningú acceptaria viure en un edifici dissenyat per algú amb, simplement, nocions d'autocad; perquè està acceptat que amb un curs de programació es puga signar el disseny d'una aplicació?

buscant el vot anticatalà

el PP valencià sembla decidit a exprimir l'anticatalisme com a marca de partit i, així, poder continuar amassant els vots provinents de la ignorància fallereta. En l'últim debat de l'estat d'aquesta legislatura, la secció catalana nacionalista acusà al govern no sols d'haver travat l'estatut (famós estatut!) català definint-lo com anticonstitucional, sinó també d'haver cedit a la pressió mediàtica i deixar passar l'estatut andaluç sense alçar cap rebombori, tenint en compte que compartien, ambdós escrits, molts punts calents.

mai hagués pensat com aprofitar aquesta incongruència del govern central en benefici propi, en canvi, segons sembla, al sí de les files populars valencianes hi ha algú que no ha deixat escapar l'oportunitat. Han decidit reforçar la batalla contra les reformes de finançament, plantejades en els dos estatuts, traslladant el cas al consell de política fiscal (a més dels recursos ja presentats). Amb aquesta maniobra pretenén que la majoria que els donà suport en els anteriors comicis continue confiant en un partit que els alimenta una disputa absurda, mentres maneja els comptes públics per a beneficis privats sense rebre oposició. Aquesta decisió, pot ser, l'hauran pres arran del recordatori al govern, de mans d'ERC i CIU, al dir que no tenia cap sentit el tracte que han rebut els diferents estatuts. Arribarà el dia quan l'electorat valencià siga capaç de veure el que s'amaga darrere les peperes cortines de fum?

tenim per davant quatre anys més de conservadurisme ràncid i mentides. Sortosament, l'oposició ha reaccionat amb la renúncia del dirigent socialista, dues derrotes i un estatut mediocre avalen la seva decisió, encara que aplaçada per a després de l'estiu vinent. Encara resta molt per fer, mentres les escoles, l'horta i la salut pública es resenteixen amb la revalidació de la dreta en la presidència del govern valencià.

obrigado Oporto (i)

fa dies que torní d'Oporto, de manera que moltes de les bones sensacions que em duguí d'aquella preciosa ciutat continuen minvant. No és raó suficient per a que deixe d'intentar expressar tot allò que m'ha imprés.

arribàrem a Portugal després d'una setmana d'infart i abans de començar un juliol presentat d'igual manera. És una país sorprenentment barat per a nosaltres, encara que semble increible. Els menús dels bars voltaven els 5€, incloent beguda i café, l'amabilitat del personal anava per compte de la casa. L'idioma tampoc és cap problema. La majoria de les paraules portugueses s'assemblen a alguna castellana o bé catalana, fins al punt de poder seguir una serie de tv en versió original anglesa, subtitulada en portugués! A més la gent és molt amable i s'ofereix de seguida a ajudar-te per a entendre's.

nosaltres estàvem instal.lats al marge del que és considerat el centre d'Oporto. Del que ningú ens havia avisat, fóu de dur sabatilles d'esport, aptes per a muntanyisme (sort que no duiem cap altre tipus de calçat). La ciutat està plagada de pendents, però no com les de madrid, sinó més bé com les que estan patint al tour. Com no (murphy rules), el nostre hotel (també barat per cert) estava situat en la part alta de la ciutat (geogràficament parlant) i el centre descendeix fins al duero. De manera que férem com o férem alguna pendent sempre ens sorprenia, encara que fóra a l'hora de tornar a casa. Sorprenentment la gent major no semblava fer cap sobre esforç per ascendir-les, costum supose, perquè nosaltres anàvem tot el dia amb la llengua fora. Allò més lògic seria que només hi hagués una forta pendent en direcció al riu, però no! Al llarg de la ciutat noves costes obligaven als edificis a dibuixar unes formes escalonades al llarg dels carrers adoquinats, que pujaven i baixaven per a desesperació de les nostres sofrides cames.

la primera impressió de la ciutat és d'abandó. Malgrat que totes les cases tenen encant moltes d'elles estan abandonades. La pitjor part se l'endú el casc antic on les façanes estan destrossades, on les finestres sense cristall en són testimoni. La típica foto danesa amb aquelles casetes mulicolors a la vora del riu, fàcilment es podria repetir a Oporto, però la zona antiga està completament abandonada. Des de l'altra vora del duero és veu una estampa molt bonica, carrers costers banyats pel riu que pugen cap a la catedral i la resta de la ciutat, franquejats per façanes planes de tres plantes mirant cap a l'aigua amb la roba estesa i bars als baixos de la finca. Però de prop s'aprecia com està de desfeta cada casa. Així i tot, la ciutat deixa entreveure un encant encissador.

la visita, donat que és una ciutat xicoteta, és molt agraida. Fàcilment s'hi pot preparar un viatge per a un cap de setmana, amb temps per a la migdiada, incloent-hi l'obligada cata a les bodegues del vi Porto. S'ha de trobar temps per a ascendir, a la "Torre dos Clérigos", des d'on es divisen tots el sostres enteulats de la ciutat. Com deia l'acudit; "¿Al final, estas vaciones te vas a extremadura?, Que va! si no tengo un duro, me iré a Londres"

obrigado Oporto (ii)

tan bon punt s'arribàrem allà, caçàrem un d'eixos plànols que donen als guiris, com nosaltres, plens de dibuixos en 3D determinant on està cada monument. El primer dia no puguérem dur-nos la càmera, qüestions de bateria i despiste per part de servidor, però així i tot recorreguérem la visita obligada d'Oporto. Bàsicament recorrérem el centre històric, això si de cap a cap, de la resta de la ciutat quasi no vérem res; només un parc enmig d'una glorieta (gegantina per a interrompre el tràfic urbà) situada davant del palau de la música (mentres buscàvem, sense èxit, algun lloc on prendre una hamburguesa, teníem vici) i el recorregut d'entrada en cotxe, fóra d'això, només ens faltà per veure la platja, la pròxima.

així doncs el primer dia férem una pressa de contacte i el segon ixirem de l'hotel amb la idea de recórrer els mateixos carrers, però amb càmera. Baixàrem a la zona comercial, per a veure un mercat, a la meva xica li encaten, i per a conectar amb el casc antic, des d'allà baixàrem a les bodegues del vi Porto. Entràrem en les bodegues calem, on ens ensenyaren a un grup de castellano parlants els bidons on estava emmagatzemat el vi mentres reposa. Res més ja que allí no s'hi elabora el vi, només es guarda. Una reflexió que no ve a compte, mai m'hagués pensat que aquells barrils de vi de les pel.lícules d'astèrix tingueren una capacitat de 600 litres, més o menys. En aquesta bodega, tenien les barriques, com les d'astèrix, amuntegades mentres reposava el vi. La guia ens contà que servia per a que el caldo adquirís un sabor de fusta, major quant més temps es passava allà dins (el meu paladar sempre ha estat cec a eixes sensacions). Segons sembla, aquestes barriques, que contenen Porto, són específiques per a, emmagatzemar wiski, que són venudes quan deixen de ser útils per a la bodega. El que jo no en tenia ni idea, és que el vi de Porto deu la seva categoria, de vi, a què la base, al principi de l'elaboració, naix del raïm que només es cultiva en la regió s'Oporto. Però la beguda final s'asembla més al licor que deu acompanyar el café de després de dinar; que siga vi entés comunment, res de res, pots eixir perfectament de la cata (dues copes de Porto, en el nostre cas -2€, vistita i cata-, però hi ha l'opció de, només, fer la cata -5€- que al ser més car, supose que t'oferiran més beguda, nosaltres estiguérem més que servits) amb una castanya que no t'hi veus. Particularment, la varietat blanca em va sabre més dolça, però la cuetada del "aguardiente" era mortal de necessitat. Quan ens oferíren les copes, les agàfarem temerosos, ens acabava de contar que durant l'elaboració es talla la fermentació del vi, responsable de la graduació alcohòlica, amb aiguardent a 70º (per a compensar la falta d'alcohol...). En efecte, una forta olor a licor ens va advertir, i recular, i vaig ser incapaç d'acabar-me les dues copes asignades, i ella tampoc.

per la nit, no hi ha molt a fer, però ens trobàrem amb unes amigues i quedàrem per sopar. Anàrem a un restaurant que a valència no hagués pogut entrar, del tipus carnet jove "non grato", però Portugal és més amable i asequible. Com que estàvem allà, a la seu del "bacalado", pensí: "ja és hora de fer-me major, demanaré peix". Entre totes les varietats haguí de demanar la més complexa de menjar, la que més sabia a peix (en aquell moment vaig descobrir que sóc afèrrim canívor) i, com no, la que més espines punyeteres tenia. Per cert, fóu dorada embolicada en paper de plata, qüita sobre sí mateixa. Una peça completa amb ulls i tot per a mi solet. La dissecció que vaig haver de fer-li al pobre animal va concentrar les mirades de les meves companyes de taula, compreses entre la incredulitat, la solidaritat i la vergonya aliena. Amb tot m'agradà, però una i no més. Entre espina i espina, planejàrem per al dia següent fer una visita a Braga, situada a 50 km, ja que havíem aconseguit exprimir Oporto tot el que es pot en una visita rellamp de cap de setmana.

boas noites Oporto.

reprenent costums

dolentes o no, estiguí recentment en Oporto, ara m'he instal.lat a madrid, però tot això ha d'esperar. Aquest video s'ho mereix:

a les huit a casa, hi ha futbol!

aquest cap de setmana la metitat de l'estat, que va!, més de tres quartes parts dels poseïdors d'un passaport espanyol estan pendents del futbol. Però ací a valència es viu com enlloc, carrers desèrtics, bars replens d'aficionats i les taquilles dels canals digitals rossegant-se les ungles per no poder fer avui l'agost. A més, fer crítica de futbol és un tema prohibit, sempre que no sigui per a comentar el partit del dia anterior, "con el valencia(o el futbol, també val) hemos topado".

he pogut recollir moltes frases interessants al llarg de totes les vegades que algú m'ha dit: "que raro, un tio a qui no li agrada el futbol?!?!?". Aquestes són algunes;

"Estic treballant, haig de veure el futbol, per a estar informat demà a la feina!", Comercial hipòcrita in extremis

"Jo no veig els partits del valència quan juga fora de casa", Valencianatus Futbolerum

"- ¿Pero si a ti no te gusta el futbol, porque defiendes al barça?
- Per fotre.
- Entonces no puedes ser un buen valenciano.", Un de tants 'bons' valencians

"Ets l'home perfecte, entre d'altres no t'agrada el futbol", Tu o Les corbes més perilloses d'aquesta terra, per començar per algun lloc

una de maitena:



és una nit idònia per anar-se'n a sopar. El problema és que quan acaben els exàmens, també ha acabat ja la lliga.

comença la precampanya

la derrota del progressisme al país valencià, en pro de l'espanyolisme més conservador i l'especulació agressiva, encara dol. Però el panorama a la resta de l'estat no està tan clar. Encara amb la resaca de les eleccions municipals, tota la política estatal ja té la mirada fixa en les generals.

el cas de Navarra, on el progressisme pot fer-la continuar avançant, està despertant interés i alçant molt de fum. Des del PP madrileny, s'han llançat oferiments de pactes amb el psoe, després de totes les mentides i injúries del suposat tractament que està fent el govern central amb el terrorisme. Els socialistes s'han crescut tan ràpid com s'han desinflat. El pacte amb els representants de la dreta espanyola a Navarra, seria una patada als seus suposats principis. En canvi, tampoc sembla que s'atrevisquen a pactar amb l'agrupació nacionalista nafarroa bai, de cara a les eleccions estatals de l'any entrant.

l'actitut dels socialistes resulta, doncs, bastant covard. És una bona senyal que no vullguen pactar qualsevol cosa, com per exemple amb el PP, pel fet d'aconseguir poder, que tant se'ls ha minvat aquest cap de setmana (si només es mira la quantitat de vots), cosa que si sembla disposada a fer la dreta. El problema amb el que es troben, els socialistes, és la relació que mantenen els nacionalismes amb la suposada esquerra de l'estat, que de vegades sembla tan ignorant com la dreta més conservadora.

no entenc com es tan difícil fer-los entendre a tots els qui se'ls omple la boca criticant una possible coalició d'esquerres a navarra, en els fòrums de la prensa estatal, la diferència entre un assassí i un nacionalista. Votants del psoe aseguren que el seu president elegit els ha fallat per negociar un tractat de pau i semblen preferir un pacte amb la dreta rància del PP navarrés, abans que formar un govern progressista. Estan disposats a oblidar com, en aquests quatre anys, l'estat espanyol haja avançat notablement en comparació amb l'anterior legislatura, dels vuit anys conservadors dels senyors de la guerra (no tant com ens agradaria, però si considerablement). També és complicat ficar-los al cap, entre les mentides que la dreta ha aconseguit cal·lar-los, com, si el psoe realitza el pacte, no es desmembrarà cap nació coneguda. Els socialistes seran covards però massa electors a l'esquerra de la terra, són massa manipulables.

ací al país s'ha premiat la parafernàlia fallereta. La desinformació mediàtica, encapçalada per RTVV, ha provocat que els votants escollisquen una ciutat despampanant i lucrativa (per a alguns), davant de l'educació i sanitat dignes. En canvi a l'estat, es castigaran pactes d'esquerra, per ser amb nacionalistes. Tanta por provoquen les idees d'alternatives formes de govern, com per a que eixos votants del psoe preferesquen un pacte amb la dreta pepera? Els insults d'eixa mateixa dreta absolutista són més dignes que una nova idea d'estat? Després d'aquests insults, tanta desesperació té aquesta dreta estatal, com per fer preparar un acord entre les dues forces polítiques? I tant acovardat està el psoe, de cara a les generals, com per a plantejar-s'ho?

de cul, quatre anys més

per primera vegada en la història dels comicis democràtics, hem perdut les eleccions. Totes les forces polítiques, al fer balanç dels resultats electorals, semblen guanyadores, o no tan perdedores. Però aquest cap de setmana ha estat realment catastròfic, es mire per on es mire, i més enllà de la política.

aquest 27M la majoria de l'electorat a València ha aconseguit fer fora de la gestió política a esquerra unida. Unit al fet que al barri de patraix el PP ha tingut més suport que en les eleccions pasades, demostra com la ciutat s'ha sotmés a la política espectacle de la dreta valenciana i com s'empassen totes les mentides que ens conten sense, ni tan sols, plantejar-se-les. El fet que EU ja no hi tinga presència en la gestió política de la ciutat, és rellevant (no resulten ser la panacea, però, com a mínim, si són més honestos; una qualitat extranya en la vida política) perque, ara, ens resta un govern bipartidista de dretes, ja que mantenen majoria "absolutista". Dues veus sense resposta, una d'elles absolutament silenciada, és un fracàs per a la democràcia (o la idea de forma de govern cap la qual ens deuríem dirigir). Poblacions com ara Catarroja, pot ser aconseguesquen escapar de la política del maó, però l'horta d'Alboraia està davant d'un abisme, gràcies a la ignorància de la majoria dels votants.

la resta del país també sofrirà la seva. El canvi polític, necessari en la gran part dels municipis de la nostra geografia, es retrasa quatre anys més. El sanejament de la política castellonenca, d'una banda, està ara en mans de la mateixa justícia que els ha permés presentar-se lliurement. D'altra banda la zona zero d'alacant està a la mercè de les excavadores, procedents de la màniga ampla i la benevolència, del seu govern, amb l'economia ràpida del maó.

no oblidem que ja en tenim prou. No oblidem com, ara més que mai, continuarem treballant per aconseguir un canvi polític just i necessari. Votar cada quatre anys són les deixalles que ens hem d'engolir per entrar al seu joc. Però no són l'única manera de fer política; mantenir la memòria, destacar tot allò que ens volen amagar, buscar alternatives a les propostes que ens enmarquen aprendre a lluitar, construir un país.

"No huele a victoria, per da igual, quien no tiene nada solo mierda i sudor, no tienen nada que perder aprendiendo a luchar" Aprendiendo a luchar, Reincidentes

"Avui com ahir, avui com demà, la nostra revolta mai no prodran aturar, els nostres punys alçats mai no podran baixar i els nostres somriures mai no podran esborrar, la nostra actitut serà sempre de combat" Avui com ahir, Obrint Pas

educació en barracons

els col·legis electorals on demà s'acolliran les urnes, pot ser tinguen l'aspecte del següent curt de Ja en tenim prou.



volem una educació pública, de qualitat i en valencià. L'actual govern no només ha fet tot el possible per abandonar les escoles i instituts, sinó que ara fa un mes s'aprovà a les corts una ajuda a les escoles de primària catòliques, per a que puguen ampliar la seva oferta d'educació fins a secundària. Si volen que els seus fills estudien en centres privats, fins a entrar en la universitat, és una decisió seva. Però els fons públics no poden ser destinataris d'empresaris de l'educació.